Les citacions que encapçalen els llibres sempre m'han despertat la curiositat; a punt d'encetar la lectura d'una obra de la qual encara ho desconeixem tot, aquests textos inicials ens donen les primeres pistes de per on aniran els trets. No és que ens expliquen què llegirem, perquè aleshores perdria tota la gràcia, sinó que formen part del joc, proposen un itinerari que, de moment, sembla misteriós i que s'anirà revelant a mesura que ens endinsem en la lectura del llibre.
En Línia blava, el fragment de Virginia Woolf ens provocarà el primer somriure de complicitat quan, a penes començada la lectura de la novel.la, ens trobarem amb "una vella asseguda al seient del davant", tal com vaticinava la citació. Les paraules de Monterroso, per la seua banda, confirmen de forma més explícita allò que només es deixava intuir en el text precedent: que la literatura elabora els materials que li forneixen la realitat i la imaginació a través de la manipulació artística del llenguatge i aconsegueix dotar de sentit allò que no en tenia.
Les novel.les no copien la realitat sinó que fan una cosa molt més important per als lectors: explicar-la i ensenyar-nos a entendre-la.
I encara les novel·les fan una altra cosa. Interpreten la realitat i transmeten eixa interpretació amb exemples. Uns exemples que actuen per a donar vida a la història narrada, uns models de conducta, etc.
ResponEliminaAixí les citacions guanyen pes com a claus d'acostament al text, d'aclariment i interpretació...