20 d’abr. 2009

Davant de tu hi ha asseguda una parella de jóvens. Els dos romanen en silenci, sembla que cadascun es troba immers en els seus pensaments. De sobte la carpeta que porta la xica cau a terra i un fum de papers s'escampen per tot arreu. Aleshores, el xic, molt educadament, l’ajuda a recollir-los.
Es coneixen des de fa prou temps, des que eren uns xiquets; i sempre han estat bons amics. A primera vista semblava difícil d’entendre: ella és una xica que sempre està envoltada de gent, alegre i extravertida; mentre que ell és prou més seriós i solitari. Però així són les coses, i ara sembla que a poc a poc l'amistat ha anat transformant-se en un altre tipus de sentiment, però cap d'ells coneix l’existència d’aquesta transformació. I tu ja saps que mai arribaran a conéixer-la.
Un dia, abans d'acomiadar-se es miraran l’un a l’altre fixament durant uns breus segons, però cap d'ells tindrà el valor necessari per a dir cap paraula. Es separaran, i quan el xic gire el primer cantó creuarà el carrer pensant en ella, sense adonar-se que un cotxe a gran velocitat s'apropava. Morirà en l'acte.
Després de la mort d'ell, la jove es tancarà en els seus estudis per tal de no pensar. Acabarà trobant treball en una oficina obscura i rutinària. Deixarà d’eixir els caps de setmana i de parlar amb les amigues. Fins que la seua vida acabarà reduint-se a un fum de papers. Un fum de papers com els que ara li han caigut, però ell ja no tornarà a ajudar-la a recollir-los.

Cíntia Benítez, IES Berenguer Dalmau (Catarroja)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.