SOMNIS TRENCATS


Em vaig quedar mirant-la a la Plaça d’Espanya, quan va pujar a l’autobús d’Auvaca que passa per diversos pobles com ara Albal i finalitza a Silla.
Era una xica jove, alta, tenia els cabells obscurs i la pell clara. El seu nom era Maritza. Es veia en ella un cert aire de timidesa, mirava cap a tots els costats com si intentara amagar alguna cosa. Per això jo la mirava.
Havia vingut a Espanya per ser actriu, el que ella no sabia és que anava a fer el paper de la seua vida. Va seure davant meu, duia els cabells solts i anava vestida amb un vestit a flors que li anava pels genolls i una gran bossa de mà.
Va eixir del seu país per ser actriu. Volia treballar amb els millors directors espanyols, guanyar els premis més importants, desfilar per catifes roges, que la gent aplaudira quan la vera, que els fotògrafs la fotografiaren per allí on passara, però realment el somni que tenia des que era menuda es va trastocar.
A l’Argentina va ser enganyada per un suposat productor de cine anomenat William. El suposat productor li va prometre tot el que ella sempre havia desitjat. Així que va acceptar vindre cap a Espanya i convertir-se en una gran actriu, però ¡quina va ser la seua sorpresa quan va arribar al lloc on havia quedat amb William i estava desert! No hi havia rastre de vida enlloc. Li va semblar tot molt sospitós, de manera que va tornar per on havia entrat, però de sobte un home se li va aparéixer per darrere tancant-li el pas. Dos més varen eixir amagats sota dos pilars, agafant-la de mans i peus. La jove no sabia què fer, cridava i cridava però ningú l’escoltava.
Entre els tres homes la van agafar i la van clavar dins d’una camioneta. La van traslladar a l’aeroport on l’esperava el suposat productor de cine i tot seguit van embarcar en una vol directe a Espanya.
Quan arribaren a Espanya, varen agafar un autobús que anava fins a València. En la ciutat, la varen dur fins a una fàbrica d’un polígon industrial. Allí hi havia més de vint xiques en la mateixa situació que Maritza. Havien sigut enganyades i tretes del seu país a la força.
Varen deixar a la jove al costat de les altres. Quan les altres joves la varen vore entrar començaren a parlar a les seues esquenes. Maritza els va preguntar què feien allí i una jove que hi havia al costat va contestar que totes elles havien sigut enganyades i anaven a treballar com a prostitutes en burdels al voltant de València.
Maritza pensava que estava al seu pitjor malson, no podia ser possible, ella havia anat per fer un càsting i ser una gran actriu. No podia ser una dona de carrer. Al dia següent, un dels homes que l’havia segrestada va ordenar una a una a totes les xiques que entraren a la camioneta que els esperava a la porta.
Cadascuna va ser traslladada a un lloc diferent. Unes acabaren en polígons industrials, unes altres en bordells i Maritza, junt amb dos xiques més, va acabar al barri xino. La jove argentina no podia creure en què s’havia convertit. Els clients pagaven per gitar-se amb ella i el pitjor de tot és que no podia fer res.
No coneixia ningú a València, a més a més, els segrestadors l’amenaçaren que com se li ocorreguera dir alguna cosa la matarien a ella i a la seua família.
Maritza va començar a treballar, va ser molt dur per a una xica que mai havia provat aquell ambient, i ara es trobava a dins d’ell. Els inicis varen ser molt durs, però, poc a poc es va acostumar a la vida que li havia portat l’injust destí. A partir d’aquell moment eixa seria la seua vida i deuria acostumar-s’hi.
Ara mateix es dirigeix cap a l’Hospital Peset. No està segura, però creu que ha contret una malaltia venèria. L’autobús es deté; la jove s’arregla els cabells i baixa del bus en direcció cap a l’hospital, en direcció cap a una llarga i dolorosa malaltia que, a poc a poc, li anirà llevant la vida, però ella encara no ho sap.

Josep Camacho- IES ALBAL-