21 de gen. 2010

Pedra de tartera

Aquells que hem crescut vora mar o entre asfalt no sabíem què era la pedra de tartera fins que ens vam trobar aquesta expressió a la portada del llibre de Maria Barbal. La suggestió d'un títol misteriós, per desconegut o per enigmàtic, amb els secrets que amaga i que promet, és el primer esquer amb què ens atrau un llibre. Hi ha autors que confessen les dificultats que sempre els representa posar títol a les seues obres; alguns escriptors el tenen clar quan la història està encara en una fase molt embrionària, altres, només el troben després d'haver-hi posat el punt final. Maria Barbal encerta sempre amb uns títols evocadors que ens fan venir ganes de llegir els relats que ens anuncien

13 de gen. 2010

Una novel·la són paraules




Conxa, la protagonista de Pedra de tartera, narra la seua vida des de la perspectiva de la vellesa. La seua és una experiència compartida per moltes dones del nostre país al llarg d'una sèrie de generacions i, alhora, és una experiència universal que continua tenint lloc en altres llocs del món. Però la profunditat humana i l'actualitat d'aquesta narració de vida no es basen només en el reconeixement d'aquestes experiències, sinó sobretot en la força narrativa, lingüística i estètica -és a dir, literària- de la novel·la.

Al marge dels valors artístics de cada proposta, existeixen nombrosos llocs d'Internet on podem conéixer narracions de vida semblants a la de Conxa, com també trobar recursos per a elaborar-les nosaltres mateixos. Vos convidem a aportar-los ací al blog si en trobeu. Per a començar, una fantàstica webquest en anglés, anomenada Logbook of a century, que proposa entrevistar persones majors per a conéixer com eren els viatges quan ells eren joves.

10 de gen. 2010

Represa

Bon any a tothom!

Encara que el blog del Diàleg ha estat aturat durant uns quants mesos, el treball no ha cessat i l'esforç dut a terme per part de tots els organitzadors i participants torna a fructificar en aquest espai. Un espai que enguany es dedica a la novel·la Pedra de tartera i l'autora Maria Barbal.

Fins prompte!