9 de març 2014




CARTA DE RESPOSTA A JOAN FERRER

Vell Amic,
 Veig que la vida t’ha complicat l’existència encara que, millor dit, seria que tu ets qui ho ha fet. Recordes aquella frase que et vaig dir: “no sigues més llest que la naturalesa”? Amb aquesta frase volia dir-te que no malgastares aquell últim desig perquè la vida te la podia tornar doblada. Et preguntaràs com pot ser que me n'haja adonat, si no ho has dit a ningú? Em vas donar motius per pensar que tenies alguna cosa amb el diable perquè no envellies i el teu estil de vida era estrany.
 Una nit que et quedares a dormir, parlares i vaig sentir allò que rumiaves.
Amic, t’aconselle una cosa que des de fa anys ja hauries d’haver fet. Relaciona’t amb la gent, allibera’t d’allò que portes dins des de segles, si et prenen per boig no et preocupes, de mi ho pensaven, inclús tu, i ara tot allò que vaig escriure ho estudien. Després, desfés-te de tot allò que et nuga a un lloc, perquè tindràs més problemes.
Per últim, cada vegada més et costarà adaptar-te a les situacions, però agafa-t’ho amb calma perquè tens tot el temps del món i mai millor dit.                                                                         

                                                                                                               
                                                                   El teu amic Rousseau


Paula Romero. 2n Batxillerat B. 
IES Maria Enríquez .Gandia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada