Estimat Joan Ferrer,

Considerant la seua situació i la història que a la carta ha exposat, he conlcuit d’aquesta manera. Vosté va fer un tracte amb el diable, demanant la seua inmortalitat. L’acord ha sigut complit per l’altra banda, i vosté Joan Ferrer, hauria de fer-ho  també. Heu gaudit de palaus, suites, i totes les comoditats que heu desitjat, ara bé, el preu que vosté ha pagat, no n’és suficient.

 El més fàcil és abandonar i recòrrer a mi. Seria senzill donar-li la llibertat i que vosté tornara a intentar suïcidar-se amb la spata ignea per poder aconseguir la mort, per fi. Però és el que vertaderament voleu? Jo sé que la seua condemna és dura i que serà així per moltes decades més, però ha de ser home de paraula i acceptar l’error que va cometre demanant els tres desitjos a favor de la codicia, l’enveja i l’ambició de poder.

Aleshores, pensant només en vosté i en l’home que en les seues paraules m’ha demostrat ser, no puc donar-li la llibertat. Heu de trobar la manera de sortir de l’embroll de la mateixa forma que va entrar, tot sol.

Esperant que entenga les meues paraules el desitje el millor,

                                               La regna d’Anglaterra

Carla Gómez  1r Batxillerat LLetres