8 de març 2014

Microrelat elQuint 6

Reina Isabel II 
Buckingham Palace 
Londres (Anglaterra)



Mr. John Smith (Joan Ferrer)
Presó de *****, Anglaterra

Londres, a 29 de març de 1997

Senyor John:

He analitzat de fit a fit la seua carta en privat. No sap vostè quant de temps l’esperava en les meues mans. Encara que es trobe en una presó d’Anglaterra, les cartes que arriben d’allà solen tardar un parell de mesos, sistema que s’hauria de millorar. Però disculpeu-me, no vull caure en digressions de manera que, a continuació, li explicaré el perquè de la meua impaciència.

Fa unes setmanes, en una de les vesprades que vaig baixar a la biblioteca de Palau, un ésser amb l’alé pudent (com tu bé m’has descrit) em va sorprendre mentre llegia els peus de pàgina d’un llibre amb il·lustracions d’una antiquíssima espasa anomenada spata ignea, de la qual es parla amb molt de goig. Sí, aquest ésser era el dimoni i ara sé també que aquesta espasa ha estat fabricada per vostè. Això ho sé ara, però en aquell moment no era coneixedora de què dimonis, mai millor dit, es tractava tot allò. Evidentment, no vaig saber com reaccionar, només vaig poder cedir-li la paraula.

Realment no sóc jo qui li pot ajudar a eixir d’aquest forat negre fruit de la cobdícia i de la precipitació, sinó ell, el dimoni. I li ho faig saber perquè és el deure que ell m’ha manat, sóc jo el mitjancer de la sentència que vostè demana, tal vegada perquè ell sabia que m’havia escrit una carta i que en pocs dies arribaria a Palau. La sentència de la qual parlem és així: el dimoni es compromet a concedir-li un únic i últim desig si és capaç de tornar a fabricar una espasa tan poderosa com aquella que va fabricar vostè allà pel segle XI. Si no és d’aquesta manera, haurà de viure eternament atenent a les conseqüències que esdevinguen amb el temps.

Senyor, solament em queda afegir que, si fabrica aquella espasa que tant estima el dimoni (per motius desconeguts), aprofite l’últim desig del qual pot disposar. Recorde, la vida i les decisions que prenga són com un joc d’escacs: una vegada mous el peó cap endavant, ja no pots tornar enrere.

Salutacions i sort,

La Reina Isabel II



Andrea Sierra Escobar
1r Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.