19 de març 2016

Àngel Guimerà


Et concentres en la dona que acaba de pujar al vagó, porta un fullet d’una aerolínia, i no para de fullejar-lo amb un somriure, està planejant el viatge de la seua vida, vol anar-se’n a Punta Cana amb el seu nuvi, mai arribarà.
El matí del viatge s’alçarà bruscament a les cinc de la matinada, després d’haver tingut un malson en el qual no parava de caure, era una predicció.
Ja a l’aeroport, quan falten deu minuts per a embarcar, haurà d’anar al bany a fer de ventre perquè no podrà aguantar-se, i a més, després vomitarà, serà com si el seu cos no volgués fer el viatge, però ella no és supersticiosa, i això serà fatal per a ella. Eixirà corrent del bany i arribarà a embarcar.
A l’avió, quan ja estaven a quasi 14 km d’altura, a la qual només arriben els vols transatlàntics, la dona que no farà cas de les premonicions començarà a trobar-se deprimida sense motius, però ja serà massa tard, l’avió tindrà una fallada en un dels motors, caurà enmig de l’Atlàntic i mai serà trobat.

Dámaso Rico Sarabia
1r de Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.