19 de març 2016

Microrelat Línia Blava

Falten dos minuts perquè arribe el metro i encara he de creuar la passarel·la, si perd aquest no arribaré a temps, agafe aire i comence a córrer.
Arribe de miracle i sense aire, entre corrent sense adonar-me d' un ancià que també anava a entrar, em disculpe i m'assec. L' home es sen davant meu, em recorda al personatge de Harry Potter, Dumbledore. Té una llarga barba blanca, igual que el cabell i porta cara de nostàlgia.
Baixarà en Xàtiva i des de lluny observarà una xica eixint de l'institut Lluís Vives. Eixa xica és la seua néta, però ella no ho sap. Quan ella va nàixer, ell es ficà en problemes i acabà en la presó, la mare de la xiqueta va deixar de considerar-lo el seu pare i mai tornà a parlar amb ell. Fa un any que va eixir i encara no s' ha atrevit, però hui és el dia, seguirà la xiqueta un parell de carrers i la pararà, li confessarà tota la veritat i ella espantada sortirà corrent. L'avi, penedit, tornarà al metro i la jove arribarà a casa plorant, li contarà el que ha passat a la seua mare i aquesta contestarà: "al carrer hi ha gent molt estranya, no has de parlar amb desconeguts".

Andrea Soler López
1r de batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada