8 de març 2017


Pocs minuts després, al seu carruatge, el virtuós pianista es va adormir. Recorria un passadís amb moltes portes petites, quasi iguals. Semblaven fetes per a xiquets. En cadascuna posava un nom; Woody, Roc, Caterina, Trauern...  Trauern? Què feia aquell nom tan especial per a ell en aquella porta?
De sobte, va sentir unes veus i va obrir els ulls. Es trobava a la seua cambra, amb el metge, el cotxer i la seua dona amb el seu fill en braços. Tots al seu voltant.
El senyor Health, el metge, li va explicar que per un instant li havien donat per mort. Havia tingut un encontre amb la mort?
Els mesos van passar, però Jaume Bowrain no oblidava el somni.
Una gèlida nit de febrer, el senyor Bowrain, es va despertar a la matinada, acabava de tindre el mateix somni. Es va alçar d’un bot, i es va dirigir al bressol on el seu fill dormia. Tot el veïnat es queixava que plorava molt, i les llàgrimes un cop havien anegat la casa. Quan va ficar les mans al bressol, submergit sota l'aigua salada, hi havia el seu fill Trauern.
Joan Silvestre. IES LAURONA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada