8 de març 2017


La senyoreta Mirror es va alçar com cada dia mirant-se a l’espill, s’arreglava, després es posava el millor vestit que tenia i baixava per desdejunar. El seu home ja havia marxat per treballar, i el seu fill dormia, ja que era dissabte. La senyoreta Mirror estava orgullosa del seu fill, era el millor esportista, treia les millors notes… Tanta era l’admiració pel seu fill que aquest tenia la millor habitació de la casa.

La senyoreta baixà a la cuina per prendre el desdejuni, quan va veure una nota damunt la taula i la va llegir. “Ho sent, no puc suportar aquesta bogeria.” Firmat: Senyor
 Mirror.
En aquest moment dues llàgrimes negres van caure dels seus ulls i va pujar a l’habitació del seu fill, quan va entrar tan sols va veure una habitació perfecta, però, buida. Es va plantar davant de l’espill i es va mirar, les llàgrimes, la suor i va cridar.

Tot era part de la seua imaginació, el seu fill no
 existia era producte de la seua bogeria, havia creat una vida perfecta en la seua ment. En aquell moment, colpejà l’espill, i amb un cristall, va acabar amb la seua trista, però, veritable vida.
Pau Saiz. IES LAURONA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada