LA SENYORETA WORD

No tot segueix el seu curs ni les persones naixem d'igual manera. La complicitat amb les coses l'establim nosaltres, no el destí. Açò ho va poder comprovar la senyoreta Word. Tenia 11 anys quan el seu germà major va morir, no va ser el destí, va ser un accident de moto. Ell era el seu gran suport en la vida perquè ella era una xica especial, diferent, corrent en aparença, però no a l’interior. Aqueixos 11 anys compartits amb el seu germà els van dedicar a intentar fer que pronunciara paraules. Segons els metges, no era un problema ni psicològic ni físic. La causa no l'havien pogut descobrir. Més tard, el seu germà descobrí la forma que tenia Word de comunicar-li al món el que sentia i era per la naturalesa, la qual observava cada dia des de la seua finestra. Les flors eren la seua forma d'expressar les seues respostes ja que com més grans eren, més d'acord estava amb el que ell li deia. I des del color més clar expressava l'alegria fins al color més fosc la tristesa. El dia que ell va morir, una rosa negra va enterrar al jardí pronunciant un adéu.
Sonia Peñarrocha. IES LAURONA.