Benvolguda C.,
No sóc algú que puga resoldre un cas com
aquest, encara que sí que puc opinar per a intentar que les persones afectades
per aquest tipus de casos no se senten tan malament, fer-los reflexionar i que
pensen si realment ho estan fent bé.
Encara que no sàpigues qui són els teus pares, germans... Res no
importa, no necessites tindre algú d’eixa manera. Què resoldria trobar la mare,
pare o germà que mai havies conegut? No necessites a ningú per a saber qui ets
o d’on véns. No necessites un déu per a trobar-te a tu mateix, ja que no
existeix cap déu, sols ens tenim a nosaltres mateixos. Només hem de pensar que
les persones que ens envolten, que ens volen, i sobretot, aquelles a qui volem,
són la nostra vertadera família. No necessitem res més, com tampoc necessitem
conèixer als nostres vertaders pares per estimar-nos a nosaltres mateixos, que
al cap i a la fi, és el que intentem al conèixer d’on venim. Som el que som,
som d’on i amb qui hem crescut.
Víctor Ribera
1r Batxillerat, IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.