Tan sols portaven dotze dies en eixa ciutat i tots els matins quan anava cap a l’institut veia la gent mirant el riu quasi sense parpellejar. Ella era una xica molt curiosa i tenia ganes de parar-se al costat d’eixes persones per veure què era el que els deixava tan bocabadats.
Hui seria eixe dia, ja que s’havia despertat més prompte. Així que allí estava ella darrere de tota eixa massa humana disposada a mirar el corrent d’aigua. Per sort a eixa hora tampoc hi havia tanta gent i va poder trobar un lloc on poder mirar el riu. Quan va posar els ulls sobre la superfície es va oblidar de tot i quan va despertar de l’embadaliment es va adonar que el sol ja estava ponent-se. Eixe dia no va anar a classe i els dies següents tampoc, només anava al riu i el contemplava tot els temps que podia.
Hui seria eixe dia, ja que s’havia despertat més prompte. Així que allí estava ella darrere de tota eixa massa humana disposada a mirar el corrent d’aigua. Per sort a eixa hora tampoc hi havia tanta gent i va poder trobar un lloc on poder mirar el riu. Quan va posar els ulls sobre la superfície es va oblidar de tot i quan va despertar de l’embadaliment es va adonar que el sol ja estava ponent-se. Eixe dia no va anar a classe i els dies següents tampoc, només anava al riu i el contemplava tot els temps que podia.
Esther Ibáñez Cors 2 BAT. A
IES Jaume II el Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.