3 de març 2018

El riu dels records

Al vespre, les fulles pertorben la tranquil·litat del riu Valent.

Miquel s’acosta lentament a la vora per veure com la seua silueta es deforma al reflectir-se en les ones formades amb cada contacte de les fulles amb l’aigua brillant del riu.

Des de fa quaranta anys, va cada vint-i-sis de setembre a la vora d’aquell riu que apareix entre les altes muntanyes del seu poble. Ara, per primera vegada, sense la seua amada Llúcia.

La mateixa brisa calenta que arrossega les fulles cap a la superfície radiant de l’aigua al crepuscle, impregna en Miquel els moments tan preuats que gaudí amb ella en aquell mateix racó del riu, on es besaren per primera vegada.

A l’instant, evoca aquell estiu quan es van escapar de casa i es van endinsar pel riu. Inspira una altra vegada però aquesta vegada l’aire és gelat. Gelat, dels malsons que ara li produeix el fet que no tornarà a veure la seua estimada Llúcia. Miquel, desgastat per l’edat, obri l’urna que des de fa un mes guarda les seues cendres i les escampa amb cura pel riu. Ara quan vaja al riu es retrobarà amb els records i amb l’amor de la seua vida.
Dani Grau Bo    2n BAT B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.