24 de febrer i ja sols quedaven les quatre dones a la taula. Des de feia poc, cada setmana en desapareixia un dels membres sense donar explicacions i ja no tornava. Per molt que buscaven i preguntaven pel poble no trobaven cap resposta. Fèlix va ser el primer, i després el seguiren Marc, Jaume i Lluís. Totes les víctimes eren d’edats diferents però amb un vincle familiar que els unia.
Estaven sotmesos a unes dures condicions de treball al camp i el que és pitjor, a les ordres del terratinent, el noble més temut de tot el territori. Després del jornal, a cadascun dels treballadors se’ls assignava una feina extraoficial. Algunes eren fàcils de fer però unes altres resultaven impossibles, com l’atorgada a Fèlix: matar el rei. Tasca difícil que Fèlix es va negar a acceptar i va optar per llançar-se al riu per tal d’evitar les represàlies. Més tard va passar a mans de Marc i després a Jaume i Lluís. Tots, sense saber els motius pels quals els seus germans havien desaparegut i de quina manera havia estat, decidiren tindre el mateix final i acabar amb la seua vida abans d’embrutar-la amb sang.
Estaven sotmesos a unes dures condicions de treball al camp i el que és pitjor, a les ordres del terratinent, el noble més temut de tot el territori. Després del jornal, a cadascun dels treballadors se’ls assignava una feina extraoficial. Algunes eren fàcils de fer però unes altres resultaven impossibles, com l’atorgada a Fèlix: matar el rei. Tasca difícil que Fèlix es va negar a acceptar i va optar per llançar-se al riu per tal d’evitar les represàlies. Més tard va passar a mans de Marc i després a Jaume i Lluís. Tots, sense saber els motius pels quals els seus germans havien desaparegut i de quina manera havia estat, decidiren tindre el mateix final i acabar amb la seua vida abans d’embrutar-la amb sang.
Alba Giner Pastor. 2n BATX. B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.