Dos
ànimes
És nit, engrunsa la criatura
rítmicament en el sofà de casa, llar solitària, aïllada de tota civilització.
El company fixa la mirada en la televisió, no articula cap paraula.
S’apropa al bressol, somrient diposita
el nadó amb vaivé. Ja pot fer el sopar, obri la nevera, no hi ha res. Pregunta al seu company, no rep cap resposta,
ell seguix amb la seua visualització hipnòtica. Decidix cuinar quelcom ràpid,
hi ha llaunes. Para taula amb delicadesa. Falta llum, encén tres espelmes, el
símbol de la unió de la seua família.
Seguix sempre el mateix ritual,
ancorada en els records de l'últim moment que no la deixen avançar, assimilar
que habita amb dos ànimes.
Begoña
Delgado Aguilera. 1r de Batxillerat. IES Enric Valor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.