Ja fa temps que
aquest xicotet apartament amb una única finestra està deshabitat. En ell viva
un home que va decidir fugir de mi, atrapat per la por i la desesperança. Estar
ara a sa casa em porta records d'ell. Des que va saber que jo podria
visitar-lo, no va perdre el temps. En aquella època ja no tenia pares, i els
amics, se n'havien fartat d'ell. Ningú sabia però on parava. Fa poc que he
escoltat rumors; diuen que ha estat per França, Polònia, Brasil, fins i tot
Groenlàndia. Però hui ha tornat. Al principi no m'ha vist, estava massa capficat
en els seus pensaments. He notat com el pànic i la incertesa acumulats durant
tots aquests anys han pogut amb ell. Ja no ha pogut suportar la pressió de
saber que en qualsevol moment el podria agafar. Finalment ell ha decidit trobar-me en llançar-se per la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.