COM EL
RIU
Ser com el riu que
flueix.
Tindre la capacitat
d’avançar i avançar, sense recordar el que he deixat arrere.
Que la meua ànima
siga tan profunda com el riu ho es.
Tindre eixa
personalitat tan forta. Quan tot siga pluja al meu voltant, donar un fort colp
de fúria, fer-me més gran y feroç, sense cap temor.
Ser tan fascinant com
ell, atraure persones, animals i plantes i rebre les seues gratituds per
donar-los el regal de la vida, oferint el seu aigua, la seua pròpia vida…
Tindre eixe atractiu
peculiar i natural que el fa tan especial…
Déu meu, espere que
m’estigues escoltant i sigues capaç de fer-me com jo en vull, i no com tu m’has
fet. Tothom es riu de mi, sóc incapaç de resoldre cap problema i no tinc a
ningú al meu costat! Ningú em vol! Sóc lleig! T’has encebat amb un simple
xiquet de quasi 13 anys! Jo vull ser com aquest gran riu! Ser fort! Com tu
m’has fet sóc incapaç de viure!
No obstant, pot ser que en realitat si que siga
un poc com el riu.
El riu que està apropant-se al mar per a
poder descansar...
Javier Cebrián Pérez-Almazán
Pureza de Maria Cid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.