IES MALILLA

A la festa de Sant Antoni L’any anterior no vam anar a la festa de Sant Antoni que tant li agradava al meu pare perquè feia poc de temps que s’havia mort i la mare no tenia ànim. Però aquest any sí, acudírem a la festa religiosa que més agradava al meu pare per la sensació vibrant i el clam a la vida que aportava. En arribar-hi, ens trobàrem a molta gent que també anava de negre, passant el dol per la mort d’algun familiar. Una vegada va acabar la processó ens donaren una rosca de pa i encenguérem la foguera a la plaça. De sobte, em vaig trobar amb Manuela, la segona de les Morenes, una vella coneguda de l’escola. Em va donar el condol i parlà de quan va perdre la mare. Al meu germà se li queia la bava mirant-la. De seguida es va acostar Nativitat a la meua mare i li va demanar ajuda perquè no podia més. Donava molta pena. Acabada la festa ens trobàrem Toni, l’home que afaità mon pare la nit abans de morir. Ma mare li preguntà si l’havien fet patir molt. Ell mogué el cap afirmativament. La tragèdia esquitxava la festa. Pablo Carbonell. 1r Batxillerat IES Malilla