PURESA DE MARIA-CID

IMPOTÈNCIA

Va arribar al mas el caporal Pepe Forcano i li vam oferir la nostra companyia. Va ser Vicenta qui va començar amb les magarrufes però ell li va pegar una bufetada i va vindre cap a mi. En aquest moment és quan vaig començar a sentir que les coses no anaven be, que alguna cosa dolenta estava a punt de passar.

Es va acostar a mi i em va preguntar si estava encinta. Jo, amb molta por, li vaig respondre  la veritat, sí que ho estava. Seguidament, em va pegar una bufetada i em va preguntar qui era el pare. Amb un nus a la gola i començant a plorar li vaig dir que podia ser  qualsevol i va ser en eixe moment quan el terror esclatà en mi.

Insults…preguntes…el pànic  es va apoderar de mi i no em deixava entendre res. Va agafar-me pels cabells i em va llançar contra la taula. No volia, tenia por… S’acostava altra vegada i vaig començar a tremolar.  Em va agafar per darrere i, sense deixar de plorar, vaig sentir com ho feia, vaig sentir com violava el meu ànima, el meu cor. La impotència m’envaïa i sense poder fer res vaig haver d’aguantar, ser forta i aguantar.

Raquel García

Puresa de Maria-Cid