Matemàtic cuida
de la família al complet.
Al cap de pocs dies de tot allò, jo me’n vaig
reincorporar al grup de guerrillers . M’
havia quedat una cicatriu molt lletja al cap, però jo deia que les pitjors
cicatrius eren les del cor. Abans de marxar-me li vaig donar unes pessetes, tot
el que jo tenia. Isabel me digué que no les volia, però jo vaig insistir molt.
Li vaig contestar que els comprara roba, per a l’ hivern s’ acostava . Ves-te’n a saber com el
passaria jo. Els guerrillers tot ho varen pagar i molt ben pagat. Els civils quasi mai, i que no s’ en dugueren
mig cuixot o un sac de patates. Isabel
mai va demanar res ni als uns ni als altres. Com ella deia, les coses eren
així, i avant. Vaig preparar un bon sopar, pensant que pot ser no em tindria un
igual durant molts mesos. Ens vàrem
entaular , en la gran taula de pi feta pel pare, Blanca de tant netejar-la amb
arena, i tancàrem el mas amb tots els forrellats.
Alejandro Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.