PURESA DE MARIA-CID

LA GUERRA, POT FER-HO TOT

Era una vesprada de finals de setembre a l’any 1947. Els bandolers cada vegada eren més violents i volien lluitar contra el règim del “caudillo”. Ja no podíem fiar-nos de ningú, els masovers estaven ajudant als maquis i jo era conscient que molt d’ells no el feien amb gust, sinó que es veien obligats davant de les seues armes. Malgrat això l’única manera d’acabar amb aquest problema era sembrant la por.

Recorde que dies abans Miquelo em va confessar que Zacaries, del mas del Saüquer, estava donant suport als bandolers, eren una bona família malgrat que ell va lluitar amb els rojos a la Guerra Civil, però no eren temps de perdonar a ningú, havíem de emportar-nos-el cap a la ciutat, amb les conseqüències que això suposava.

Vaig anar al seu mas, estava content, la collita de l’any havia sigut molt bona però malauradament no la celebraria amb la família.

No sabia com apropar-me a ell, era la meua obligació. Era conscient que la seua mort dificultaria la vida al mas i la Teresa hauria de deixar els estudis per ajudar amb la feina al camp.

Encara no sé com vaig poder fer tal crueltat, però en aquell maldit lloc, l’Alt Maestrat, una nova guerra havia començat.

Jorge García