Un mal dia

La fam, el fred, la por, els cabrons amb tricorni i les seves burrades, el fred altra volta, un masover desaparegut, una família penjada pels bandolers, la següent setmana una altra pels guàrdies civils... Tot i açò, la vida continuava per als masovers i les muntanyes.

Algunes vegades el que es necessitava per a viure, de vegades simple inèrcia i instint de supervivència, era una família a mantindre, una història a descobrir a través de fòssils, anar al col·legi amb els teus companys, les muntanyes, la sega, la fauna, la flora, l'aire, una persona estimada...

Però quan perds allò que et fa viure, et perds tu també, i ja res no té sentit. No fou gens fàcil la soledat, ni la gelosia, impossibles d'evitar, es vulga o no, quan veia la família de la seua germana tots junts. A poc a poc, anava desapareixent la seua honrada i bona persona, i el seu cos s'anava omplint de dolor i tristesa fins quedar-ne ple.

Algunes vegades el que es necessitava per a viure, de vegades simple inèrcia i instint de supervivència, era suplir el buit de qualsevol forma, individualitzar-te i unir-te als que podien mantindre't amb vida. Este va ser el camí que elegí, potser haguera pogut elegir el suïcidi, la bogeria, si no estava ja boig. La ment de vegades ignora el cor i pren qualsevol decisió per seguir amb “vida”, si es pot dir així, o millor dit,  amb les constants vitals estables.

Açò li va ocórrer al tio Miquelo, com li haguera pogut ocórrer a qualsevol persona d'aquest món, inclús a la més pura de cor.  L'únic que fa falta és tindre un mal dia.

Jorge Haces Fuertes

1r batxillerat

IES GUADASSUAR