Corren les nostres ànimes

“Corren les nostres ànimes, com dos rius paral·lels... “

Màrius Torres

Mire el riu, el mire i somric. Recorde la cançó de Pepet i Marieta “Lo sènia no és frontera”, recorde les samarretes blaves de quan era xiqueta i com inundàvem de blau els carrers de les ciutats.

El riu, l’aigua és alegria i vida, però també és mort i soledat. Jo m’estime el riu, nexe d’unió del meu país.  Un riu que alimenta, que és testimoni de la nostra història, dels nostres somnis ... Sobre les seues aigües, batalles i esforç. 

Mire i miraré el riu, ara i sempre.

Mire el riu, no hi ha riu! potser la sequera, potser la mà dels hòmens. Tot i això somric. En les pedres seques, en les canyes, s’escriu la vida del poble. 

Mire i remire el riu, jocs d’infants, promeses d’enamorats, confessions a cau d’orella, llegendes i cançons.

Vull mirar el riu, amb ulls d’esperança, amb la calma de la seua remor, amb la ràbia de la sequera.

Aina Serra Verger   2n BAT. B

IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna