El riu Volga, el més llarg de la Rússia europea té un curiós historial de desapareguts que coincideix en una progressió d’anys.
Tot començà el 1900, quan un xiquet de 10 anys va desaparèixer completament en aquell riu i, malgrat la transparència de les seues aigües, no es va localitzar enlloc. Aquest fet no es va poder desxifrar fins molts més anys després. Aquell any, van desaparéixer aproximadament més de 50 xiquets i xiquetes en diferents parts del riu i amb les mateixes característiques, de 10 anys, estatura normal i amb la condició de no ser fill únic. En l’any 1910, hi van començar a desaparéixer nois de 20 anys amb les mateixes coincidències i al 1920 gent de 30 anys i així successivament fins els 60 anys. Ningú va saber explicar aquest enigma del riu Volga, cap dels diversos especialistes de diferents parts del món, fins que en 1960, després de 60 anys del primer cas, el qui havia sigut aquell xiquet de 10 anys, va aparèixer però amb la seua respectiva edat, igual que molts dels altres xiquets.
Tots van ser trobats en la desembocadura a la Mar Càspia i explicaren que, quan van desaparèixer, arribaren a un poblat anomenat “Fosca” on obligatòriament van haver de començar a crear vida i famílies. Allí, la gent abduïda feia un nou procés de vida i als 70 anys, eren alliberats havent complit un cicle d’evolució.
Tot començà el 1900, quan un xiquet de 10 anys va desaparèixer completament en aquell riu i, malgrat la transparència de les seues aigües, no es va localitzar enlloc. Aquest fet no es va poder desxifrar fins molts més anys després. Aquell any, van desaparéixer aproximadament més de 50 xiquets i xiquetes en diferents parts del riu i amb les mateixes característiques, de 10 anys, estatura normal i amb la condició de no ser fill únic. En l’any 1910, hi van començar a desaparéixer nois de 20 anys amb les mateixes coincidències i al 1920 gent de 30 anys i així successivament fins els 60 anys. Ningú va saber explicar aquest enigma del riu Volga, cap dels diversos especialistes de diferents parts del món, fins que en 1960, després de 60 anys del primer cas, el qui havia sigut aquell xiquet de 10 anys, va aparèixer però amb la seua respectiva edat, igual que molts dels altres xiquets.
Tots van ser trobats en la desembocadura a la Mar Càspia i explicaren que, quan van desaparèixer, arribaren a un poblat anomenat “Fosca” on obligatòriament van haver de començar a crear vida i famílies. Allí, la gent abduïda feia un nou procés de vida i als 70 anys, eren alliberats havent complit un cicle d’evolució.
Joaquin Ordiñana Sancho 2n BAT A
IES Jaume II El Just, Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.