Glòria

Als anys setanta, hi havia una colla d’amics que passaven els dies jugant en el riu. Blai i Glòria sempre congeniaren millor que ningú.

En l’adolescència s’adonaren que no podien viure l’un sense l’altre, però ell se n’hagué d’anar a la guerra i es ficaren molt tristos. Ella trobà consol passejant pel riu mentre recordava les paraules de comiat de Blai.

Després de tres anys, ell tornà al poble. S’havien estranyat molt. Al cap d’un temps, decidiren que volien casar-se i van comprar la casa que tenia vistes directes al riu en què començaren com una amistat.

Tots els dies passejaven junt al riu, contemplant la bellesa que desprenia i s’adonaven que estar allí els aportava molta felicitat.

Glòria va quedar embarassada però en el part, morí. Blai, destrossat per la seua pèrdua, va educar el seu fill com va saber. Cada matí passejava per la voreta mentre pensava amb la seua dona i li parlava. Com si l’aigua poguera comunicar-li com se sentia. Fins que, molts anys després, es va tirar al riu i desaparegué d’entre les seues aigües. Ja havia complit com a pare, ja podia tornar a abraçar la seua Glòria.

Paula Martí Lloret 2n BATX. A.

IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna