Recordava com jugava de menuda amb un xiquet de cabells rossos en el riu del poblet on vivia i com creixien junts. Eren els millors amics. Al col·legi sempre estava al seu costat ajudant-la quan els de la seua edat la molestaven però no feia efecte mai. Les burles seguiren al llarg dels anys. A més, els pares d’ella no s’interessaven pel tema i el seu únic mon era ell. Ara amb setze anys seguien anant al riu i ella tornava a casa quan el sol s’amagava. S'acomiadava del seu amic i s’allunyava.
Aquell dia havia sigut el pitjor. Les burles no paraven i sols desitjava pau i veure l’amic. Al vespre va anar corrent al riu i el veié nadar tranquil·lament. Al vore-la amb llàgrimes als ulls l'abraçà per dir-li que tot aniria bé. Asseguts a terra li va llevar el calçat i la va motivar a nadar com quan eren petits. Ja a la vora del riu l’agafà de les mans i seguiren entrant. Estava insegura però en escoltar-lo dir "confia en mi", es va deixar portar per l'únic que de veritat havia estat al seu costat encara que sols ella fóra capaç de veure’l.
Aquell dia havia sigut el pitjor. Les burles no paraven i sols desitjava pau i veure l’amic. Al vespre va anar corrent al riu i el veié nadar tranquil·lament. Al vore-la amb llàgrimes als ulls l'abraçà per dir-li que tot aniria bé. Asseguts a terra li va llevar el calçat i la va motivar a nadar com quan eren petits. Ja a la vora del riu l’agafà de les mans i seguiren entrant. Estava insegura però en escoltar-lo dir "confia en mi", es va deixar portar per l'únic que de veritat havia estat al seu costat encara que sols ella fóra capaç de veure’l.
Corina Martínez Palomares 2n BAT. A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.