3 de març 2018

On és la Natàlia?

A les nou del matí vaig decidir entrar al pis de la meua filla Natàlia. La vaig cridar, però no em contestà i el pis estava completament ordenat. Vaig pensar que potser s'havia quedat adormida a la caseta de vora mar, on passava els caps de setmana per a desconnectar dels maldecaps del treball a l'oficina.

En travessar el pont del riu, vaig veure unes persones assegudes en cercle com fent un ''ritual'', una d’elles situada just enmig. Em va semblar ben estrany i m’hi vaig acostar. De cop, d’aquella estranya cerimònia, esclatà una llum encegadora que em va fer tancar els ulls i aturar-me. Segons després, en obrir-los, em vaig adonar que tots havien desaparegut. Només havien deixat allà una cosa, una simple peça de roba: una bufanda. La bufanda que jo li havia regalat pel seu 29è aniversari a la meua filla!

Aleshores vaig sospitar que li havia passat alguna cosa. Res ja no seria mai igual. Començava una nova vida per a mi a la recerca de la meva filla i d’un secret que hui, per fi, he descobert. Dotze anys d’angoixa inútil i un misteri terrible que és millor no desvetllar. Pel bé de la Natàlia, pel meu i pel bé de tots.


Mireia Serra Verger  2n BAT. A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.