Com ja fa més de tres anys, són les 11 de la nit i ací estic, mirant aquest mantell d’aigua de cabdal escàs, que els vells anomenen “la serp d’aigua” i els petits “el riuet”. No trobe una explicació lògica i coherent a aquest desig de venir nit rere nit a aquest riu. Potser és perquè vaig passar amb ella ací els millors dies de la meua vida. Jugàvem a enfonsar-nos, a capbussar-nos i ens besàvem sota l’aigua. Des que ella, la meua xica, va aparèixer aquell fatídic dia morta al riu, no puc parar de vindre de nit.
Però aquesta nit és diferent, sent el desig d’anar amb ella, la meua vida no té sentit sense la seua presència, en ella puc trobar el paradís. Un, dos, tres…
Es va sentir un colp molt fort i el riu va adoptar un color rogenc a causa de la sang que brollava del seu cap. Però al final, estaven junts. Havia arribat el moment que ell tant havia esperat. Junts serien recordats eternament. Molts vells escriurien la llegenda del seu amor.
Però aquesta nit és diferent, sent el desig d’anar amb ella, la meua vida no té sentit sense la seua presència, en ella puc trobar el paradís. Un, dos, tres…
Es va sentir un colp molt fort i el riu va adoptar un color rogenc a causa de la sang que brollava del seu cap. Però al final, estaven junts. Havia arribat el moment que ell tant havia esperat. Junts serien recordats eternament. Molts vells escriurien la llegenda del seu amor.
Èric Magraner Talens. 2n BAT. A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.