QUÈ DIFÍCIL ÉS SER UNA ROMANENT

QUÈ DIFÍCIL ÉS SER UNA ROMANENT

4 DE MAIG. Estic molt contenta , hui he anat amb els peus nus a classe. M’ha costat caminar i m’he fet un poc de mal, però ha valgut la pena perquè he sigut la primera a fer-ho. Ningú s’havia adonat d’això, fins que m’he posat davant del Ferran i l’he dit que em mirara. M’ha mirat i no s’ha fixat en els meus peus. Pareix que siga igual que els altres xics que només es fixen en els pits i el cul.

En adonar-se’n, ell també ho ha fet encara que ha posat cara que li feia mal i això que només  havia caminat un poquet. Jo m’he fet la valenta, li he posat el millor dels meus somriures i hem anat a l’aparcament. Quines ganes tenia de seure. M’ha donat un poc de vergonya quan he vist que teníem els peus igual de grans, però m’ha donat més vergonya quan m’he vist els peus plens de merda bruts. L’he posat el cap sobre la meua falda perquè no me’ls mirés. Estic feta pols.

Maria Serrano Gómara. 1r Batx. Ciències.