Benvolgut Joan Ferrer,
Em dirigisc a tu per a respondre a les peticions que m’has demanat, ja que ets immortal.
En primer lloc, contestant-te a la carta que m’has enviat, amb molt de lament he de
comunicar-te que no puc donar-te la llibertat que em dius, a causa que encara que tu em digues que ets immortal i que s’adonaran que no envelleixes, no tinc evidències que és veritat el que em dius i no puc fer res per tu ara, però he pensat una solució que pot ajudar-te.
Per ara, romandràs empresonat com a castic pel delicte comés en la nit. Mentre passen els dies, jo et vigilaré dins amb un guàrdia, que em dirà com vas progressant, i si és veritat la immortalitat que dius.
En segon lloc, si per una d’aquestes raons, és real el que em dius, jo mateixa et donaré la llibertat i mai ningú tindrà idea de la teva vida, t'acolliré a palau i seràs el secret dels que hi viuen generació darrere de generació. Si pel contrari, no és de veritat estaràs sotmés a més dies.
Una salutació cordial. Reina Isabel II.
Aroha CL. 1r BAT H. IES Clara Campoamor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.