Eternitat

 Estimat Joan Ferrer,

Soc la reina d’Anglaterra, Elizabeth II, i t’escric en resposta a la carta que m’has enviat. No saps tot el que he empatitzat amb la teua situació. No he pogut evitar plorar en alguna de les pàgines. De seguida enviaré els meus companys per poder traure’t d’on estàs. No t’ho mereixes. Eres de les poques persones en la vida que fan coses bones pel món. Quan et van demanar els tres desitjos, vas escollir primer de tot la salut i ser immortal, abans de la fortuna. I això diu molt de tu.

M’agradaria reflexionar-te un poc sobre un tema que tracta la teua carta. En les últimes pàgines dius: “allò que té començament, té final”. Joan, no digues això mai. Ja saps la meua filosofia de vida, “no té final el que és etern”. Tu mateixa decideixes el que és etern i el que no. L’eternitat és selectiva. Tot i que alguna persona no estiga amb tu físicament, sempre t’acompanyarà, vages on vages. De veritat, mai ho oblides. És una de les coses més importants de la vida.

Ens veiem prompte.

Salutacions,

Elizabeth II, la reina d’Anglaterra.

Jesús CV. 1r BAT H. IES Clara Campoamor