Ningú pot ajudar-te

 Habitació 65, Inframón

Darreries del segle XX

Joan Ferrer

Presó de *****, Anglaterra SWI Londres

Estimat Joan,

Després de furtar la teua carta de la bústia, vaig pensar si llegir-la o cremar-la directament. Com comprovaràs, viure tants anys entre mortals m'ha fet feble i la curiositat ha guanyat.

He de dir que tenia moltes expectatives amb tu perquè al llarg dels segles he tractat amb molts humans, però ningú havia sigut tan astut. T'he estat vigilant tots aquests anys i no anaves per mal camí, però tots al final sucumbiu davant d'un del pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, peresa… El teu pecat va ser l'avarícia, i no em va estranyar gens, ja que el que teniu en comú tots els humans és el desig de posseir més riqueses; els avars volen tindre grans quantitats de tot. Personalment considere que la immortalitat està massa sobrevalorada pels mortals, potser es deu a l´anhel de les coses que no podeu tindre o que em teniu massa por.

Aquesta cobdícia va ser la teua perdició i ara ningú (ni tan sols el propi dimoni) pot ajudar-te. No descartes la idea de pregar-li a Déu, ell és una mica més benevolent.

El Diable

Lucía CL. 1r BAT H. IES Clara Campoamor