Torna, Joan

Estimat Joan, el meu intens amor,

Fa quatre mesos que ja no tinc resposta teua. No vens ara que has començat la teua vida, més aventurada que la meua. Et trobe a faltar d’una manera tan gran, que no sabia que podia ser possible.

M’agradaria que un dia, sense esperar-ho, tornares, em feres un petó i em digueres que quan ens prometíem amar-nos tota la vida, mai anava en broma. Soc conscient que cada vegada que parlem i ens abracem estàs un poc més lluny de mi.

Ara mateix a soles puc enyorar quan ens veiem tots el dies i fèiem les nostres bromes sense sentit passejant pel parc. Jo entenc que ja tinc 30 anys i que no soc la xiqueta innocent que no entenia el món, però tu, la meua il·lusió, també has canviat. I encara sé que seguiré per a tu.

Joan Ferrer, on estàs? Torna d’una vegada amb mi i no desaparegues més, per favor. T’estime i encara es nota que tu també ho fas, quan tornes i no ho pots dissimular. Ens necessitem, no em trenques el cor.

Atentament, Emma.

Rocío CS. 1r BAT H. IES Clara Campoamor