EL SACRIFICI

L’endemà d’acomiadar-me de Bela, em vaig posar les meues millors gales per a poder tenir un final com un bon senyor i em vaig disposar a portar el matxo a un tancat amb una mica de fato perquè no es morira al mas sol. Després vaig lligar Xona a la porta del mas, d’eixa manera, algun masover la trobaria i podria tindre alguna família que la cuidara. Vaig fumar-me el que seria l’últim cigarret i llavors vaig tornar a dins del mas per l'escopeta. A dues hores de la cita amb el Capità Maximiano Mata, mentres carregava al muscle l’escopeta, vaig decidir-me a marxar cap al poble sense que els Civils pogueren veure'm. Abans d'arribar al poble em vaig seure en una pedra per a donar-li les últimes caladetes al cigarret. Ahí vaig poder tindre una estona per a reflexionar sobre el passat, present i futur. Llavors, em vaig recordar d'allò que em va canviar la vida per complet.

Ja feia més de quatre anys quan el capità Mata es va assabentar de les meues il·legalitats amb els bandolers, però abans de torturar-me i matar-me va preferir que col·laborara amb ells. Van ser molts masovers que vaig haver de delatar per a salvar la meua vida. Però va arribar aquell moment, que per a salvar la vida de la meua família vaig haver de sacrificar la de Ferroviari i la meua pròpia.

Aleshores vaig sentir el ronc de l'autobús de línia acostant-se. Vaig eixir de cop i volta, i el vaig aturar encanonant el conductor amb l'escopeta. I abans que el conductor poguera articular alguna paraula, i al davant dels viatgers perquè pogueren fer de testimonis. Vaig posar el canó de l’escopeta sota la meua mandíbula i vaig prémer el gallet. Per fi vaig descansar en pau, la meua família ja no estava exposada al perill, jo no vaig haver de delatar més masovers innocents.

ÀNGELA MARTÍNEZ, IES ALMENARA