L’endemà
d’acomiadar-me de Bela, em vaig posar les meues millors gales per a
poder tenir un final com un bon senyor i em vaig disposar a portar el
matxo a un tancat amb una mica de fato perquè no es morira al mas
sol. Després vaig lligar Xona a la porta del mas, d’eixa manera,
algun masover la trobaria i podria tindre alguna família que la
cuidara. Vaig fumar-me el que seria l’últim cigarret i llavors
vaig tornar a dins del mas per l'escopeta. A dues hores de la cita
amb el Capità Maximiano Mata, mentres carregava al muscle
l’escopeta, vaig decidir-me a marxar cap al poble sense que els
Civils pogueren veure'm. Abans d'arribar al poble em vaig seure en
una pedra per a donar-li les últimes caladetes al cigarret. Ahí
vaig poder tindre una estona per a reflexionar sobre el passat,
present i futur. Llavors, em vaig recordar d'allò que em va canviar
la vida per complet.
Ja
feia més de quatre anys quan el capità Mata es va assabentar de les
meues il·legalitats amb els bandolers, però abans de torturar-me i
matar-me va preferir que col·laborara amb ells. Van ser molts
masovers que vaig haver de delatar per a salvar la meua vida. Però
va arribar aquell moment, que per a salvar la vida de la meua família
vaig haver de sacrificar la de Ferroviari i la meua pròpia.
Aleshores
vaig sentir el ronc de l'autobús de línia acostant-se. Vaig eixir
de cop i volta, i el vaig aturar encanonant el conductor amb
l'escopeta. I abans que el conductor poguera articular alguna
paraula, i al davant dels viatgers perquè pogueren fer de
testimonis. Vaig posar el canó de l’escopeta sota la meua
mandíbula i vaig prémer el gallet. Per fi vaig descansar en pau, la
meua família ja no estava exposada al perill, jo no vaig haver de
delatar més masovers innocents.
ÀNGELA MARTÍNEZ, IES ALMENARA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.