Només sentir els tirs a dins de casa, vaig començar a córrer per veure què havia passat. Tenia el cor ple de pressentiments, tenia por, per què aquell tir? Hauran fet alguna cosa a la meua mare? O a Goriet? A mesura que m'acostava al mas, tenia més por. Vaig veure la meua mare i  Empariues anar corrent cap al mas. En aquell instant em vaig sentir alleujada. Tot seguit d'elles corria Goriet, ell també estava bé. I de sobte, Ferroviari va eixir del mas amb "naranjero" a la mà. Em vaig aturar de cop, ell s'acostava a mi lentament i, quan el vaig tindre enfront de mi, em va proposar marxar amb ell, escapar; però em vaig negar, jo volia estar amb la meua família. Ferroviari em va insistir, em va cridar, em va espentar,... Però jo seguia dient que no. De sobte vaig escoltar un tir i, sense adonar-me’n, vaig caure a terra desplomada. Ferroviari m'havia disparat.

Raquel Pérez Gabarda

1r batxillerat

IES GUADASSUAR