PURESA DE MARIA-CID

L’amor d’una mare

De lluny, vaig veure Ferroviari dirigir-se a la meua filla, ella aturar-se. En aquest moment, vaig témer el pitjor, no es pot explicar la por que sent una mare quan veu la vida dels seus fills en perill. Vaig fer com tantes vegades abans havia fet per espantar a algú. Vaig traure el meu fusell pel pany de la porta, amb el batec del cor als meus oïts i un muntó de pensaments passant atropellats pel meu cap, no escoltava a ningú, tan sols el meu odi era el que dirigia la situació.

Em vaig adonar de tot el mal que  aquest malparit havia fet, tant al masovers com a la nostra família.  Al principi, era un jove idealista que creia en la llibertat, ara tan sols un venut. Havia sigut el culpable de que jo haguera de manar a Teresa a Barcelona, ella va estar d’acord, pensava també en la seua protecció, ara cada vegada més, sentia menyspreu pel ell. Li havia trencat el cor, havia delatat als masovers i destapat als seus companys. Aquesta  guerra ja s’havia portat al meu marit, no es portaria a ningú més, no vaig dubtar, vaig apuntar, les meues mans tremolaven fredes, encara així, vaig disparar.

                                                                        Isabel Medina