1 de març 2019

PURESA DE MARIA-CID


UNA CURIOSA AMISTAT
Quan Goriet em va dir que a la cova del Falcó hi havia un caragol gegant, em vaig sorprendre i vaig demanar-li que em portara a veure’l.
Vam començar la pujada al cim i poc a poc anàvem apartant les branques per a continuar pujant. Ja estava molt cansat i de vegades calia que Goriet s’aturara per a que jo poguera recuperar l’alè, necessitava descansar.
Poc després arribàrem al mas de Celidònia. Va traure un ganivet de la butxaca i va tallar un tros de regalíssia que em va donar, estava deliciosa. Les habilitats i els coneixements d’aquest xic sempre em fascinaven, estava preparat per a qualsevol cosa.
La cova estava més lluny del que pensava, malgrat que Goriet m’havia avisat. Estava sorprés, no entenia com un xiquet de la seua edat era capaç de portar el ramat fins aquell lloc. Goriet tenia raó, era un Ammonites, un caragol gegant, el més gran que havia vist mai.
Quan entrarem dins de la cova, vaig vore que hi havien pintures rupestres, era admirable. Per desgracia, també havia un escrit dels guerrillers a la paret, era un dels seus amagatalls. Per culpa d’açò, no podríem mostrar a la resta el nostre descobriment.
Miguel García

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.