PURESA DE MARIA-CID

TRAÏCIÓ O SUPERVIVÈNCIA?

Anava caminant per les muntanyes, sense rumb, sense esperança ni futur, i a soles, molt a soles. Com havia pogut jo arribar a esta situació; m'odiava. No fa molt  jo era un aventurer, idealista, lluitador de la llibertat, un heroi,  molts m'admiraven i en confiaven en mi per a tornar la llibertat a Espanya. Estava orgullós . Ara m'havia convertit en un boig, salvatge, dement i perillós al què tots odiaven.

Sí, és veritat, havia traït als meus passant-me al ban dels civils, però quina alternativa tenia, volien matar-me els comunistes? Havia traït als masovers, jo no volia fer-ho però quan et torturen fas qualsevol cosa perquè et deixen en pau. I havia matat a Teresa, però ¿per què no va voler fugir amb mi a Paris?, estava boig per ella, no podia entendre que no volguera deixar-ho tot i vindre amb mi.  Va ser un error, un impuls que no vaig poder controlar, he mort ja a tanta gent que em resulta automàtic.

Estava derrotat, el cap em donava mil voltes,  parí a descansar en una tolla. Senti uns passos, em girí, no em dona temps algú em va agafar pel coll i em va submergir fins a ofegar-me.

Ángela Gómez

Puresa de Maria-Cid