Blaus com el Riu

Darrere d'aquells preciosos ulls blaus, hi havia una persona més preciosa encara. Tot i que Guillem estudiava dos cursos per davant de Paula, als passadísos de l'institut sempre l'observava quan la veia passar. Amb només setze anys, aquella xiqueta semblava perfectament madura i responsable, a més de ser una estudiant excel·lent.

Feia quasi quatre anys que Guillem la coneixia, de quan la jove arribà a la ciutat. Des d'aquell moment que la va veure entrar per la porta de l'institut desconcertada, amb aquells ulls, amb aquella innocència, sentí que seria un amor a primera vista. Però amb catorze anys i amb la timidesa dins, Guillem no era capaç de dirigir-li la paraula. Passaren els anys i Paula freqüentava menys l'institut, fins que aquell 14 de Febrer la seua vida posà el punt i final, després d'una lluita contínua amb la malaltia. 

Des d'aquell dia, Guillem no era el mateix. Passava les vesprades i les nits passejant pel riu. Cinc dies després, el van trobar ofegat. Havia deixat una nota on explicava que, després de la mort de Paula, tan sols es sentia bé quan mirava la blavor de l'aigua del riu perquè així recordava els seus ulls.

Marta Gimeno Rodríguez, 2n Bat. A

IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna