Tots els estius la gent del poble anava a banyar-se al riu que l’envoltava. Allí passaven el dia, cantant, jugant... Així ho feien des de feia anys.
Un grup d’amics van anar a passar un cap de setmana al poble i van decidir banyar-s’hi. Entraren a l’aigua, freda, i començaren a nedar. De sobte un d’ells va demanar ajuda mentre els deia que una mà l’agafava de la cama i se l’emportava cap a dins. Ells no pogueren fer res, per més que s’acostaven, l’amic cada vegada estava més lluny fins que va desaparéixer.
Van tornar al poble per contar què havia passat i de seguida començaren a buscar-lo, però no el van trobar mai més. Només van vore un home molt vell assegut a la porta de sa casa que cridava:
-Ha tornat, ha tornat!
La gent se li acostà i preguntà per què deia això.
El vell contà que cada dècada sorgia del riu un monstre que arrossegava els joves i se’ls emportava al seu paradís. Contava que cada lluna plena, si miraves el riu, es reflectien les cares de tots els joves engolits i que mai més tornarien. A cada paraula que deia, se li omplien els ulls de llàgrimes, potser per la pèrdua d’algun familiar seu...
Un grup d’amics van anar a passar un cap de setmana al poble i van decidir banyar-s’hi. Entraren a l’aigua, freda, i començaren a nedar. De sobte un d’ells va demanar ajuda mentre els deia que una mà l’agafava de la cama i se l’emportava cap a dins. Ells no pogueren fer res, per més que s’acostaven, l’amic cada vegada estava més lluny fins que va desaparéixer.
Van tornar al poble per contar què havia passat i de seguida començaren a buscar-lo, però no el van trobar mai més. Només van vore un home molt vell assegut a la porta de sa casa que cridava:
-Ha tornat, ha tornat!
La gent se li acostà i preguntà per què deia això.
El vell contà que cada dècada sorgia del riu un monstre que arrossegava els joves i se’ls emportava al seu paradís. Contava que cada lluna plena, si miraves el riu, es reflectien les cares de tots els joves engolits i que mai més tornarien. A cada paraula que deia, se li omplien els ulls de llàgrimes, potser per la pèrdua d’algun familiar seu...
Àgueda Sala Boïgues. 2n BATX. B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.