La remor de l’aigua és el meu despertar. M’acompanyen les flors de la riba a la primavera, el reflex del sol en ple estiu, el soroll de les fulles caient a la tardor o els blocs de gel surant a l’hivern, però, sobretot la tranquil·litat d’un vol infinit.
Què és eixa taca al Riu? Una força em porta al lloc més alt de la ciutat.
El penell d’aquell edifici és el meu refugi en els moments d’incertesa, quan es trenca la tranquil·litat.
El meu vol ha canviat. Poques rialles s’escolten per la ribera del Riu, poques taques animades fan competicions de natació o seuen als banquets del pont principal per a gaudir d’aquella tranquil·litat que sols al Riu es pot trobar. Por és la paraula. El meu vol també té por, por de tornar a aquell campanar, com milers de voltes he hagut de fer.
No sé què té el riu, no sé per què sols puc veure taques passejant per la ribera, que van obscurint-se fins arribar a ser negres i desaparéixer. L’únic que sé és que la tranquil·litat de l’aigua del Riu atrau les persones, atrau la mort.
Què és eixa taca al Riu? Una força em porta al lloc més alt de la ciutat.
El penell d’aquell edifici és el meu refugi en els moments d’incertesa, quan es trenca la tranquil·litat.
El meu vol ha canviat. Poques rialles s’escolten per la ribera del Riu, poques taques animades fan competicions de natació o seuen als banquets del pont principal per a gaudir d’aquella tranquil·litat que sols al Riu es pot trobar. Por és la paraula. El meu vol també té por, por de tornar a aquell campanar, com milers de voltes he hagut de fer.
No sé què té el riu, no sé per què sols puc veure taques passejant per la ribera, que van obscurint-se fins arribar a ser negres i desaparéixer. L’únic que sé és que la tranquil·litat de l’aigua del Riu atrau les persones, atrau la mort.
Maria Espí Escrihuela. 2n Batx. B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.