3 de març 2018

No et miris el riu

Una tarda d’estiu estava com sempre Josep a la vora del riu Xúquer, un noi una mica diferent a la resta, doncs des de menut la seua  afició era asseure’s en la roca mes propera d’aquell exòtic riu i passar-se fins caure la nit mirant la natura que l’envoltava. Aquest comportament va fer que no tinguera cap amic, però açò no li importava gens ni mica, ja que també era una persona que no li agradava parlar amb la resta de companys, sols pensava en aquell riu i en aquella llegenda del germà de Vera, un desaparegut ofegat al nedar en el riu del que mai no es va saber res. 

Aquella tarda fou diferent a totes. Josep estava contemplant la natura, i va tindre la sensació de veure un objecte de forma estranya flotant a la superfície. Al acostar-se  es va adonar que era el cos d’un jove que tenia els llavis de color verd igual com el jove de la llegenda. Estranyat, cridà la policia i en arribar, el policia amb més experiència va reconèixer que aquell cos era del germà de Vera, i quan anava a interrogar Josep...


-Josep alça’t, són les 7:30. Faràs tard al col·legi.


Salva Fonseca Escrihuela  2n  Batx  B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.