Bon dia a tots i a totes, des de l'IES ALBAL.

Enviem els treballs del nostre alumnat.

Salutacions.

Àngela Busó i Carme Pellicer

 

Per a John Smith

Des que et vaig veure per primera vegada en el Central Park de Nova York, en aquella sobtada presentació xampurrejada en suec, alguna cosa en el meu interior em va dir que no estava davant una persona qualsevol. Me’n vaig anar de seguida, molestada pel teu emprenyament. Però quan vaig tornar a trobar-me amb tu en aquella vetllada, vaig saber que allò no era casualitat.

En aquella singular conversa que vàrem establir apartat dels altres, no vaig tardar a endevinar el que volies dir-me: eres immortal. En aquell instant, el més obvi és que fores un altre cèlebre actor immortalitzat a les pantalles del cine que tal vegada jo desconeixia. Però si estava equivocada i era certa la meua suposició, amb aquesta carta que t’envie vull demanar-te un favor.

Tal vegada et semble arriscat, però vull que cremes totes les meues imatges, totes les gravacions i films en què jo aparega. Sé que pot parèixer una bogeria, però ho preferisc així. Preferisc romandre desconeguda, que no pas immortalitzada com a actriu.

En el fons sempre he volgut una vida tranquil·la i calmada, com la de qualsevol mortal.

Greta Garbo

15 d’abril de 1989

ÒSCAR LIN 2n BATXILLERAT A

 

Estimat John Smith,

Després de la nit del nostre segon encontre, a la qual li succeïren altres dos, no he deixat de pensar en aquella frase formulada entre llençols i murmuris: “la fascinació que per tu professo és i serà la​ més gran fins el fi dels meus dies, fins el fi dels temps”​...,

Sí, aquesta frase m’ha suposat un maldecap els darrers mesos, la mirada d’angoixa que aparegué als teus ulls durant les últimes cinc paraules vaig interpretar-les primerament com si et provocara angoixa la teua fascinació per mi, més tard, he anat sumant peces:

les coses en comú, l’obsessió a no aparèixer en cap fotografia...

Sempre m’ha paregut que semblaves major a l’edat que el teu rostre transmetia, tal volta l’ombra de tristor dels teus ulls ho relataven, per a mi era rastre d’una dura vida familiar sumat a estudis mitjans i una intel·ligència característica d’una persona audaç, ara comprenc que eixa intel·ligència no és deguda a res més que molts anys de vida. Supose que la teua intenció no era revelar res, encara així, espere que acceptes la meua invitació a l’estrena de la pel·lícula d’Ingmar Bergman, per una a última vegada, un últim encontre, una última explicació.

Sempre teua (a amagades del món), Greta Garbo.

        SOFÍA GÓMEZ 2n BATXILLERAT A 

 

Estimat John Smith,

M’acabe d'assabentar que fa poc has eixit de la presó. M’ha arribat informació que vares escriure una carta a la reina d’Anglaterra, notificant-li la teua situació. No saps l’alegria que sent al meu interior sols de pensar que vaig a poder reunir-me amb tu una altra vegada, si és que te’n recordes de mi.

Fa uns anys, tu i jo vam tenir una conversa a l’apartament de la senyora de George Schlee, on tu em vas revelar la teua immortalitat. Jo em pensava que ho deies amb un sentit metafòric, però vaig descobrir que no hi era així quan vaig llegir la notícia del teu empresonament al diari. Ara mateixa tindràs una gran pregunta a la ment: no et vares morir l’any 1990?

La resposta és senzilla, perquè tu mateix coneixes com funciona la immortalitat. Vora l’any 1450 jo també vaig fer un pacte amb el dimoni per tal de ser immortal, pensava que hi estava sola, però em reconforta saber que no és així. Sols vull dir que m’encantaria trobar-te un dia d’aquests per acabar de conèixer-nos, ja que tenim molt en comú.

Harriet Brown

ADRIÁN CALERO 2n BATXILLERAT A 

 

Etern Joan Ferrer.

Ha arribat a les meues oïdes que busques una forma d’acabar amb el teu sofriment pel fet de ser immortal, decisió que per cert, tu vas prendre fa segles. Doncs bé, t’escric per a oferir-te un tracte.

M’he estat fixant durant aquests segles que la teua ànima anava guanyant fortalesa a mesura que anava passant el temps i anaves acumulant experiències. Davant aquesta suculenta i cridadora ànima, t’oferisc la mort a canvi que me l’entregues, em seria de gran ajuda ací baix, i no m’interessa gens que se l’emporten els de dalt. Clar, donar-me la teua ànima implicaria per a tu passar tota l’eternitat a l’inframón, però, puc prometre’t i et promet que no serà una eternitat en absolut desagradable, formaràs part del meu exèrcit personal.

Sé que no és la proposta més captivadora que et podrien fer, però no tens cap opció millor i, sincerament, no estàs en posició de dubtar, quan ho tingues clar sols has de dibuixar un pentagrama satànic, i la teua ànima passarà a ser meua. Espere impacient la teua resposta.

Salutacions cordials. 

El diable. 

JESÚS ALABAU 2nBATXILLERAT A

No sé en quin moment vaig començar a perdre't, ni tampoc com ha anat succeint aquest lent comiat. L'única cosa que sent és la teua absència, una revolada de sentiments i la sensació d'estar perduda.

Joan, fa ja tres mesos que vas partir des de Cerdanya cap a un dels teus tants viatges de mercader, uns mesos que m'han pesat com anys al cor. Potser el que més em dol és el motiu de la teua partida, em vas dir “Emma, no sóc un home per a tu, amb el temps les nostres diferències acabaran per consumir l'amor que ens tenim i jo necessite anar-me'n lluny d'ací, molt lluny, tan lluny com la infinitat de la vida em puga permetre”, i la veritat és que mai vaig arribar a entendre't. Per què em fa la sensació que ni tan sols en el moment de la teua partida vas ser sincer amb mi? De què tenies por? La meua ànima és un cofre de preguntes sense resposta.

Tot anava bé, discutíem, sí, però com qualsevol parella de jóvens que pensen que tenen molt a dir, o... potser no tan jóvens Joan. Fa poc vaig complir els trenta, em sent una dona ja vella per a ser mare, a la nostra edat els anys i les decisions comencen a marcar les nostres vides i, no obstant això, físicament tu seguixes igual que quan érem un parell de jovenets amb molt poc a perdre i moltes ganes de viure. I la veritat és que no ho entenc amor meu, no entenc què t'ha passat o què t'està passant. Tot anava bé fins que... vas canviar, vas canviar poc després de la tragèdia de ton pare. Quelcom va ocórrer en eixe moment, jo em vaig adonar de seguida, vas començar a estar més pensatiu, més absent, i et distreies en uns pensaments que mai vas compartir amb mi, com si el temps s'haguera detingut per a tu. I conforme va passant el temps, el teu cos pareix no adonar-se.

Jo sent que eixe és el vertader motiu de la teua partida, igual que sent que mai tornaré a veure't.

Si et sóc sincera, pressent que cada dia que passa, és un dia que m'allunye més de tu, com si el temps es colara entre els meus dits i no poguera fer res. Potser algun dia arribes d'imprevist (com has fet altres vegades) i aparegues tan templat i ple de vida com sempre, només espere que si algun dia ho fas, no siga massa tard.

Sempre teua,

Emma

PAOLA ESTEVE 2n BATXILLERAT A

 

Hola Joan Ferrer,

O tal volta hauria de dir John Smith des que estàs reclòs a Anglaterra? Crec que sabràs perfectament qui sóc si et dic que sóc el causant que t’hages convertit en immortal. Bé, ara que ja m’he presentat, per cert feia cents d’anys que no parlava amb tu, t’escric perquè he vist la teua carta a la reina d’Anglaterra. No m’agrada gens que intentares furtar la meua espasa (sí, meua i no teua perquè me la vengueres) i que li ho hages contat a la reina, però et propose un pacte, necessite que tornes a construir una altra espasa com la spata ignea perquè l’altra fou robada per l’FBI, i uns científics estan creant un virus que pot convertir a tota la humanitat en zombis si agafen aquest virus, aleshores he d’acabar amb açò. Si ho fas, et tornaré a donar tres desitjos una altra vegada, encara que espere que els tries bé i no et deixes dur per la cobdícia, perquè ja has vist com has acabat... 

Pensa-t’ho bé,

el dimoni.

CELIA GARCÍA 2n BATXILLERAT A 

 

 

Estimat Joan Ferrer:

Et sorprén aquesta carta, veritat?

No és per menys; han passat anys des de l'última vegada que ens vàrem veure, encara que jo he pogut confirmar la teua ineptitud al llarg dels segles.

Portes anys defraudant-me, he tingut el plaer de comprovar que continues igual d'avariciós, decadent i miserable com aquell dia on posares fi al que podria haver sigut el començament del nostre regnat ací a l'infern. Sense pensar-ho ni un moment, vares preferir una vida eterna amb abundància i riquesa, però no te n'adonares que nosaltres dos ja érem rics tenint-nos l’un a l'altre. Estava disposada a revelar-te la meua realitat, a dur-te amb mi ací a l'infern, i per tant vaig enviar a un esbirro a la terra dels mortals perquè poguera oferir-te tot allò que volgueres, amb la finalitat de saber amb certesa si jo estava per davant de tot, com em deies una vegada darrere l'altra, vaig comprovar que no. Em deixares destrossada quan jo no vaig ser un dels teus desitjos, has tingut anys per a rectificar, per a poder fer bé les coses, però com no, una vegada més vares fracassar.

Tu que després de tants anys et creus un savi, tu que presumixes de saber-ho tot, ara et trobes sol, tancat com una rata, i suplicant perquè t'alliberen del que tu mateix t'has buscat. Mai podràs alliberar-te d'aquesta vida, tens allò que escollires que voldries per a sempre, no és així? Ara sofriràs les conseqüències.

Emma, la deessa de l'infern.

MARTA DURÁN 2n BATXIILERAT B

 

 

Buckingham Palace

SWI Londres

Presó de *****, Anglaterra

John Smith,

Al principi, no estava segura que la teua inimaginable història fora verídica. Però, els meus assessors la van consultar i sorprenentment, coincideix amb els fets reals.

Malgrat tot, el que m’ha conduït a escriure’t aquesta carta i creure’t totalment, ha sigut el relat del Dorado. Un avantpassat meu que es trobava en l’expedició, va tornar a casa amb el tauler d’escacs, les peces aspres i grolleres i va relatar en una carta tot el seu viatge, on apareix el teu nom. A més, ningú no ha sabut ni tingut mai accés a aquest tauler. El seu valor és incalculable i està guardat en una caixa forta de Palau.

Smith, el que puc fer per tu és transferir-te a un altra presó on fingirem la teua mort i et faré desaparèixer. Hauràs d’anar-te’n a un altre país, perquè no seràs benvingut a Anglaterra i algú podria reconèixer-te. Jo sé que eres innocent, però no es pot demostrar i no et puc condemnar a mort per la maledicció que t’acompanya.

La teua vida perdurarà per damunt de la meua, et demane que sigues discret i que el destí estiga de la teua part.

La Reina d’Anglaterra

Lucia Lloria 2n Batxillerat B