CARTA D’EMMA

Des que em vares deixar sols pense en tu. Ja vaig estar farta de sentir a les meues companyes de Palau parlar dels seus amors, farta de pensar en els moments que vàrem passar junts, cansada d’estimar-te. No sé quina cosa has fet amb mi Joan, però no ixes del meu cap i necessite saber per què em vas deixar. La meva vida ha canviat molt, ara he deixat el Palau i en busca d’alguna cosa nova i diferent he partit a Itàlia per a començar una nova vida lluny de tu, dels teus records, del teu amor... Ací a Roma em va tot molt bé. Estic treballant en casa d’un senyor com a criada que de vegades em parla malament però, no em posa mai la mà damunt, aquest home té dos filles a qui jo estimo molt, és més, de vegades els conte històries sobre la meva antiga vida i tot el que em pregunten és; I què ha sigut del teu estimat? Així que he decidit enviar-te una carta perquè ni jo mateixa sé què és del meu amor. Espere de veritat que tingueres una molt bona raó per a deixar-me així.

T’estime.

De l’amor de la teva vida, Emma.

Vicent Diego 2n Batxillerat IES ALBAL

 

 Estimat John Smith,

M’acabe d'assabentar que fa poc has eixit de la presó. M’ha arribat informació que vares escriure una carta a la reina d’Anglaterra, notificant-li la teua situació. No saps l’alegria que sent al meu interior sols de pensar que vaig a poder reunir-me amb tu una altra vegada, si és que te’n recordes de mi.

Fa uns anys, tu i jo vam tenir una conversa a l’apartament de la senyora de George Schlee, on tu em vas revelar la teua immortalitat. Jo em pensava que ho deies amb un sentit metafòric, però vaig descobrir que no hi era així quan vaig llegir la notícia del teu empresonament al diari. Ara mateixa tindràs una gran pregunta a la ment: no et vares morir l’any 1990?

La resposta és senzilla, perquè tu mateix coneixes com funciona la immortalitat. Vora l’any 1450 jo també vaig fer un pacte amb el dimoni per tal de ser immortal, pensava que hi estava sola, però em reconforta saber que no és així. Sols vull dir que m’encantaria trobar-te un dia d’aquests per acabar de conèixer-nos, ja que tenim molt en comú.

Harriet Brown

ADRIÁN CALERO 2n BATXILLERAT A IES ALBAL 

 

 

Anglaterra

Darreries del segle XX

Downing Street

SWI Londres

Estimat Joan Ferrer,

Des que vares enviar la carta a la reina i ella et va deixar en llibertat sense donar-te cap favor més, he escoltat el teu nom dins i fora del castell. Ets famós per eixir del castell sense raó amb una pena de més de cinquanta anys. Molta gent diu que has eixit perquè li has deixat a la reina en herència tota la teua riquesa, una altra diu que només era una farsa. En realitat estàs en llibertat gràcies a mi.

En sentir que hi havia una carta teua esperant ser llegida per la reina, junt amb la dels altres presoners, vaig anar de seguida i vaig intentar trobar-la -cosa que vaig aconseguir-, perquè ella no pot saber ni de mi, ni del valor de la nostra espasa. Així que vaig parlar amb ella pacíficament, com també vaig parlar amb tu la segona vegada del nostre encontre i va accedir a un intercanvi: la teua llibertat per donar-li les teues figures germàniques, com suposava que voldries eixir, va acceptar el tracte.

A més he sentit que vols crear una altra espasa, una que supere a la spata ignea, però abans de cometre un error anem a fer un tracte. Et concedisc un últim desig a canvi de la spata ignea. Serà fàcil de fer, entraràs de nit pels tubs de ventilació i l’agafaràs, no et preocupes que jo m’encarregaré de la resta. Només pensa que aquesta solució és la que estaves buscant segles enrere, pren la decisió correcta i fes-me cas, que aquesta és la felicitat que busques.

A la fi seràs lliure.

       El teu vell mercader i savi amic

        MARIA ROS 2n BATXILLERAT A   IES ALBAL

Benvolgut Joan,

Diuen que quan mires al cel estrelat veus a aquells que ens han deixat, irradiant la llum de Déu. Estic segura que, almenys un parell de voltes, tal vegada unes centes, has pensat en mi mirant cap a dalt, entre la foscor de la nit. Els nostres últims encontres foren un poc confusos, pensava, pel teu nou i estrany comportament, que havies deixat d’estimar-me. Ara, des de l'altre món -on hauria d’estar gaudint de la vida eterna-, et contemple vagant sense destí, i se'm trenca en mil pedaços el cor. Jo t'intente guiar des d'ací dalt, cosa quasi impossible a causa de Déu, que poques vegades ens deixa apropar-nos a la Terra. Però una vegada m'escapí, el setembre de 1905, per tal de, d'una volta per fi, aplegar a tu. D'alguna cosa m'havia de guanyar la vida i, havent triat el món de l'actuació, a poc a poc, vaig anar rebent papers de pel·lícules com The Torrent, i èxits com Love i A woman of affairs, sota el nom de Greta Garbo. Crec que, des que vas parlar amb mi, vares adonar-te de com havies estat vivint i que volies canviar, cosa que em reconforta. M'acomiade de tu dient que t'estime, i que sempre et voldré, des de la Terra fins a l'altre món,

T'espere,

Emma.

ARACELI IBORRA 2n BATXILLERAT A   IES ALBAL

Don John Smith,

Després d’haver llegit la teua carta i haver investigat sobre tot el que dius he pogut concloure que estàs dient la veritat. Quan t’arribe aquesta carta ja podràs ser lliure i hauràs d’indemnitzar a tots els familiars dels guardes amb els teus diners il·limitats (el suficient per a que visquen còmodament). Vindràs a Palau i farem que la teua existència siga revelada al món, posarem unes normes per a la utilització de la bossa, només tu podràs gastar els diners d’aquesta i ningú tindrà coneixement de la seua existència, podria tindre grans conseqüències en l´economia. Havent viscut tants anys seràs una gran font de coneixement, sobretot d’història, així que seràs obligat a plasmar-los en paper i discutir sobre aquests amb catedràtics. Per últim, com eres immortal seràs una rata de laboratori durant unes quantes dècades, segur que amb tu podrem obtindre bons resultats. Tot això ja ho parlarem més profundament més en davant, però farem un contracte on estigues obligat a viure com a mínim un segle fent tot allò dit abans, en acabar el contracte seràs lliure per a viure tranquil·lament o morir (nosaltres ens encarregarem de guardar l´espasa fins eixe moment). Podràs ser lliure d’elegir si vols acceptar el contracte o no, però si no ho fas hauràs tornar a presó perquè has assassinat cinc persones.

Isabel II

JAUME FLORES 2n BATXILLERAT A IES ALBAL

 

 Joan Ferrer

Presó d’Anglaterra

Amor meu,

Sóc Emma. No sé si encara te’n recordaràs de mi. Vaig ser la teua primera parella en la joventut, fins que un dia te’n vas anar sense donar-me cap explicació. Després de la teua marxa no vaig poder deixar de pensar en tu. Em passava els dies i les nits plorant, fins i tot em van tirar del palau en què treballava. Vaig caure en la misèria i vaig viure al carrer unes setmanes. Vaig trobar una feina per uns dies: ser donzella d'una duquessa. El tercer dia que duia treballant per a aquesta dona va aparéixer un home molt peculiar que, no sabia ni com ni per què, et coneixia. Aquest em va contar coses, coses que jo mai m’hauria imaginat possibles. Em va dir que tu eres immortal. Em vaig quedar bocabadada. Em va donar l’oportunitat de convertir-me en immortal dient-me: “El teu Joan és un bon home. Em sap greu que haja de passar solitàriament la resta de la seua vida, així que li faré un favor. Et done l'oportunitat d’acompanyar-lo la resta dels seus dies.” En aquell moment el cor se’m va parar. Òbviament, vaig dir-li que acceptava. Durat tots aquests anys he estat buscant-te. Fa unes setmanes vaig veure una notícia al diari. Deia que un boig havia entrat en un museu i havia matat molts guardes per quedar-se amb una espasa que allí s’exposava. En aquell moment vaig saber que eres tu. T’escric aquesta carta per dir-te que m’agradaria tornar a veure’t i esbrinar si entre nosaltres encara queda alguna espurna d’amor. Podria anar a la presó a visitar-te algun dia. Espere la teua resposta.

Una forta abraçada,

Emma

ISABEL IBORRA 2n BATXILLERAT IES ALBAL