Senyor Joan Ferrer,
Li escrivim des del Palau Reial d’Anglaterra.
Hem rebut la seua carta i hem decidit, en primer lloc, comprovar la veracitat de tot allò de què ens parla. Serà vosté alliberat en quinze dies i, a continuació, transportat a un centre d’investigació prop del Palau, a Londres, on diverses organitzacions científiques es responsabilitzaran de vosté i estudiaran la seua immortalitat, fins a saber-hi tots els motius científics d'aquesta. Una vegada haja contribuït tot el possible a l'avanç de la ciència anglesa, serà vosté destinat a morir amb la seua pròpia espasa. A més a més, serà vosté mateix qui acabe amb la seua pròpia vida, ja que cap mercenari dels nostres, aferrats a les seues creences, ha de tindre cap problema amb el seu senyor, el dimoni.
Pels temps que corren, la ciència és una arma poderosa que ens diferencia de la resta de potències mundials. És per aquest motiu que ens hem decidit a ajudar-lo; no estem tenint compassió, no es confonga, vosté seria abandonat a la presó per pactar amb el diable. Per últim, aclarir que si resulta ser vosté mortal, serà condemnat a pena de mort i no hi haurà res a combatre.
Que tinga un bon dia.
Buckingham Palace

David García Santes 2n batxillerat A IES ALBAL

  

Estimat Joan,

Sóc, Elisabet II del Regne Unit, el vostre relat m’ha deixat realment fascinada i incrèdula al mateix temps, no us podeu imaginar el greu que em sap la vostra situació actual. El simple fet de no poder morir em genera una angoixa profunda, la vostra vida no s’acaba, a l’igual que el vostre sofriment. Us demane que perdoneu la meua tardança a respondre, com podeu saber no són poques les cartes que m’arriben cada dia. Respecte a les vostres proposicions m’alegra comunicar-vos que em teniu al vostre servei, només acabar d’escriure aquesta carta exigiré que vos alliberen i per fi podreu decidir el vostre final, si així ho desitgeu puc aconseguir-vos la spata ignea o donar-vos un bon sou mensual perquè no us falte mai res. He d’afegir que en el cas d’una condemna a mort donaré totes les vostres pertinences al museu, on segur que la gent les podrà apreciar com cal.

Per a finalitzar, l’única cosa que us demane és que em permeteu una conversa privada, el fet d’haver viscut tants anys us ha d’haver atribuït un coneixement inimaginable per a qualsevol mortal i si d’alguna cosa estic segura és que la nostra conversa no serà gens avorrida.

Atentament,

Elisabet II

Enric Baixauli Casañ 2n Batx. A IES ALBAL

 

Bona nit, Joan,

Sí, sé que no és de mi de qui esperaves una resposta, però estaves equivocat, és exactament a mi a qui esperaves, el mateix dimoni de fa 1000 anys fent-se passar per reina.

M’imagine la cara que estaràs posant ara, deu ser graciosa, però l’important ací no és la sorpresa que t’he donat, sinó el fet que m’has conduït una altra volta a la meua preuada espasa, t’ho agrairé sempre, amic.

Que com la vaig perdre? Veuràs, no sé per què t’ho conte però, crec que has de saber-ho. Resulta que fa uns 150 anys vaig conèixer una persona que em consta que tu apreciaves, un tal Karl Marx, doncs pot parèixer rar, però em vaig enamorar d’ell, encara sabent que tenia parella, aleshores intentí fer-me amic seu i en un dels nostres jocs vaig apostar a una partida d’escacs contra ell la meua espassa. I vaig perdre.

Mai hauries d’haver fabricat aquella espasa, i anava a deixar que sofrires una vida eterna per això, però si m’ajudes en uns assumptes tinc pensat alliberar-te d’aquest calvari i donar-te un únic desig extra, la mort.

ADRIÁN MARTÍNEZ 2n BATXILLERAT A    IES ALBAL