Secrets inconfessables d'una adolescent
Estic farta! No puc entendre tanta crueltat per uns ideals. Han mort moltíssims masovers innocents; i molts altres han hagut d'anar-se'n a la ciutat. El que més em fastigueja és que tot siga per culpa del meu pare, i que n'estiga tan content de portar la medalla que va aconseguir de la Creu de Sant Hermenegil, la qual té enganxada al pit i la mostra orgullós davant les famílies que ell mateix ha destrossat.
És tan diferent amb nosaltres; tant carinyós, juganer, rialler, marit modèlic... Una vegada ix de casa es transforma; vol tindre poder i implantar el terror. Inclús a vegades li tinc por.
Ací em trobe molt abatuda i sola; ningú parla amb mi per ser la seua filla i per temor a les represàlies que podrien patir. Collons, no se n'adonen que jo no sóc com ell! Fins i tot, he estat enamorada, en secret, de Goriet; a qui no li he dit mai res, perquè estic segura que seria impossible. I tot per culpa del meu pare, que va torturar i matar el seu.
Per fi me'n vaig a Pamplona i deixe aquestes muntanyes, espere que tot canvie un poc i poder oblidar-me d'aquest període.
Sara Latorre Díaz 2n Batxillerat
IES Malilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.