IES MALILLA

ABÚS DE PODER
 El meu cor es va encollir quan vaig escoltar les paraules de Pelut. No m’anava a casar amb ell, quan el seu propi bàndol va matar el meu marit. Sols de pensar-ho, la tristesa i la ràbia s’apoderen fins al fons del meu cos. El meu marit, va morir sense fer cap mal a ningú i li van trencar els seus somnis, la seua vida... No anava a acceptar casar-me amb aquell inhumà, que estava destrossant milers de famílies als masos. El vaig mirar fixament, i ell hi estava amb un somriure, potser pensant que anava a guanyar, com sempre, la partida. De sobte, vaig pensar també en els meus fills, en Celidònia i en totes les persones a qui van apallissar, torturar o afusellar i em va recórrer per dins una gran força de seguir endavant, de no rendir-me i seguir ajudant els guerrillers passant-los informació. Ho devia fer, pel meu marit, per tots els que ja no tenien veu per alçar-la, per acabar amb aquesta injustícia. Vaig agafar aire i li vaig contestar amb fermesa que estaven segurs en casa, el nostre mas.

 P​aulaCantos. 2n Batxillerat

IES Malilla.



CAMÍ DE LA MORT

Estiguérem una estona xarrant i en anar-me’n em donà una carta. Vaig anar al mas i davall del saüquer vaig llegir-la. Estimada família, voldria que açò no fos un acomiadament però tinc pressentisc que ho serà. Vos escric perquè vos assabenteu de qui em delatà. Tots sabíem de quin pal anava el mossèn Hilari en realitat, però quan el capità Mata em digué que havia sigut ell no ho podia creure. A canvi d’alguns noms els guàrdies li donaven una recompensa econòmica que utilitzava per a l’església del poble. Collons! Vaig a morir perque un fill de puta vulga fer una puta creu d’or... fins i tot em resulta còmic. Sé que açò és cert perquè alguns companys que van en la furgoneta m’han dit que ja havien escoltat comentaris sobre el mossèn. El paper i el llapis l’he tret d’aquets “tios” ,que la veritat no sé per què ho duen damunt, però els estic molt agraïts perque necessitava acomiadar-me d’alguna forma. Llançaré la carta embolicada en un tros de pell i amb un poc de sort algú la trobarà. Crec que estem a punt de parar i la mar, com la vida, queda ja massa lluny. El vostre pare i marit que vos estima, Zacaries.

Raquel Gil Jiménez 2n Batxillerat
 | IES MALILLA.